Funda per la planxa

La idea era matar el temps. Però el meu cap no para de fabricar projectes. Us presento la meva primera creació.
No us podeu imaginar com n'estic d'orgullosa. Vaig estar 1h a la botiga per triar la tela, 1h més per comprar els accessoris (la falta de vocabulari tècnic va provocar una conversa bastant surrealista amb la senyora de la merceria), i 3h per fabricar aquesta funda (1h sencera la vaig passar barallant-me amb la màquina), però ara tinc una funda de planxa on no hi surten dibuixats ossos amorosos o cors, digue'm punyetera.

Wertheim

Ja la tenim aqui. Gràcies a la amabilitat de la meva mare que m'ha deixat la màquina.

Encara em tremola el peu i les mans cada cop que començo a practicar amb ella. Això si, després de moltes hores he aconseguit cosir amb el punt recte, i fins i tot sòc capaç de fer servir la funció de marxa enrere.

Taula

Per fi va arribar el moment de celebrar amb un bon sopar i sobretot la millor companyia possible, la nova adquisició, la taula.
El problema va ser que no teníem estovalles, així que vaig improvisar amb un rotllo de paper.
Llàstima que vam perdre al Mus, però per sort no ens van torturar amb el ball de la victòria.