5 de nov. 2010

Escrit per Unknown a les 6:29 | 5 comments

Tobogan




De petita em tancava al armari de la meva habitació, encenia la llanterna i aquella espai reduït de 50cm x 1m es convertia en el meu univers. Tenia la trassera del armari i els lateral decorats amb enganxines que li regalaven a la meva avia quan comprava el "Pronto". Enganxines de la serie V, o del equipo A. També tenia els cromos que més m'agradaven, els que tenien purpurina, i no volia perdre jugant a l'hora del pati. Perquè jo jugava a cromos. En col·locaves dos, una mica doblegats, i picaves fort amb la mà, el cromo que aconseguies donar-li la volta, el guanyaves. Cada cop que obria la porta de l'armari, pensava que el que més il·lusió em faria seria trobar-hi un tobogan gegant, que em portes directament a una piscina.
Ara ja se que és possible, al menys de l'habitació a la cuina.


(Via Dezeen)

1 de set. 2010

Escrit per Unknown a les 13:52 | 2 comments

Vidres trencats


Per evitar que la gent pogués observar la seva tristesa, va començar a desviar la mirada. Li feia por que les seves mirades es creuessin intensament i la pupil·la de l'altre li estirés la seva, com si fos un tap de suro i les llàgrimes sortissin com la escuma d'un cava sacsejat. També creia que ocultava que l'altre notes la seva tremolor a la gola, que indicaven que el gas pujava i que la explosió estava a punt de passar. Desviava la mirada, perquè plorar no està ben vist, és ser fràgil i ningú estima el vidre trencat.

7 de jul. 2010

Escrit per Unknown a les 12:50 | 1 comentari

Funda per la planxa



La idea era matar el temps. Però el meu cap no para de fabricar projectes. Us presento la meva primera creació.
No us podeu imaginar com n'estic d'orgullosa. Vaig estar 1h
a la botiga per triar la tela, 1h més per comprar els accessoris (la falta de vocabulari tècnic va provocar una conversa bastant surrealista amb la senyora de la merceria), i 3h per fabricar aquesta funda (1h sencera la vaig passar barallant-me amb la màquina), però ara tinc una funda de planxa on no hi surten dibuixats ossos amorosos o cors, digue'm punyetera.

Escrit per Unknown a les 12:44 | 1 comentari

Wertheim


Ja la tenim aqui. Gràcies a la amabilitat de la meva mare que m'ha deixat la màquina.
Encara em tremola el peu i les mans cada cop que començo a practicar amb ella. Això si, després de moltes hores he aconseguit cosir amb el punt recte, i fins i tot sòc capaç de fer servir la funció de marxa enrere.
Escrit per Unknown a les 12:09 | 4 comments

Taula


Per fi va arribar el moment de celebrar amb un bon sopar i sobretot la millor companyia possible, la nova adquisició, la taula.
El problema va ser que no teníem estovalles, així que vaig improvisar amb un rotllo de paper.
Llàstima que vam perdre al Mus, però per sort no ens van torturar amb el ball de la victòria.

20 de juny 2010

Escrit per Unknown a les 11:47 | 2 comments

Fonteta



Al poble de Fonteta, un dia d'estiu vam trobar un d'aquells racons de món que t'omplen el cor. Fabriquen tot tipus de mobiliari a mida, a partir de fustes d'antics magatzems i peces que recuperen de descarregades de mobles.

L'essència sense cap dubte són els seus propietaris, professors d'institut retirats que un dia van decidir fer un gir a la seva vida i començar a explotar la seva vessant artística. Saben escoltar i reflexen en el mobiliari les exigències del client. Que no us faci mandra desviar el cotxe, perque estic segura que us agradarà i qui sap, potser sortiu amb una taula encarregada com jo.

11 de juny 2010

Escrit per Unknown a les 4:21 | 3 comments

Botons


Amb 29 anys, i el peu fotut, he decidit començar a cosir. Inspirada per un munt de planes web i tutorials, he decidit comprar una màquina de cosir. Però fins que no aconsegueixi trobar algun model no massa complicat, vaig fent de les meves amb les dues úniques agulles i tres fils que tinc.
L'altre dia, volia cosir tots els botons, que vaig rescatar de la pila de roba per llençar, en uns cartrons reciclats. Vaig aconseguir cosir sis, i al final li vaig donar la raó al barrut, era massa feina. Però el resultat és satisfactori, si estàs profundament avorrida és una manera de passar l'estona.