Des de que he tornat de vacances, ningú a obert els porticons. Les converses no tenen sentit si no són a crits, perquè en realitat el subconscient demana un bitllet d'avió. La casa està més plena amb les últimes adquisicions però continua reclamant, també a crits, que algú acabi de vestir-la. La família és més distant, els nebots ja no et reconeixen a primera vista, perquè fa temps que no estàs on tens que estar, la rutina no et deixa marge, i tens la sensació que arribes tard a tota arreu, com el conill d'Alicia. Però em consola pensar que algun dia tindre jornada intensiva i tu estaràs amb mi.