3 de set. 2009

Escrit per Unknown a les 1:09 | 3 comments

Tic, tac, tic, tac.




Des de que he tornat de vacances, ningú a obert els porticons. Les converses no tenen sentit si no són a crits, perquè en realitat el subconscient demana un bitllet d'avió. La casa està més plena amb les últimes adquisicions però continua reclamant, també a crits, que algú acabi de vestir-la. La família és més distant, els nebots ja no et reconeixen a primera vista, perquè fa temps que no estàs on tens que estar, la rutina no et deixa marge, i tens la sensació que arribes tard a tota arreu, com el conill d'Alicia. Però em consola pensar que algun dia tindre jornada intensiva i tu estaràs amb mi.
Categories:

3 comentaris:

estevemarta ha dit...

He de dirte que flipas amb lo de la jornada intensiva,jejeje pero sommiar es free.
Pel que fa al temps,el temps no s'espera, i cada segons que penses en el temps, tic,tac...has perdut un minut...milor no pensar tant que sino perdo temps,jeje...
Hi altres que diuen que pensar fa de burru, pero en escriure aixo he perdut un altre minut...merdaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Barrut ha dit...

Jo et prometo molts moments intensos :P

Sílvie ha dit...

si fas jornada intensiva jo també vull estar amb tu.


encara que em facis menjar ceba confitada cada dia.

jiji